L’ansietat és una resposta natural del cos davant de situacions que percebem com a desafiaments o amenaces. Tanmateix, quan aquestes sensacions s’intensifiquen i afecten la vida diària d’un infant, és crucial prestar-hi atenció. En els infants, l’ansietat pot manifestar-se de maneres menys evidents que en els adults, cosa que sovint en complica la detecció.
Per exemple, un infant amb ansietat pot presentar canvis en el seu comportament. Pot tornar-se més irritable, tenir esclats emocionals davant de situacions petites o, al contrari, mostrar-se més reservat i evitar socialitzar. Aquests senyals, tot i que subtils, indiquen que alguna cosa està afectant el seu benestar emocional.
Les dificultats a l’escola també són un senyal freqüent. Un infant que abans tenia un bon rendiment acadèmic podria començar a mostrar problemes de concentració, manca d’interès en les tasques escolars o fins i tot un rebuig a assistir a classe. Aquestes dificultats no sempre estan relacionades amb la capacitat intel·lectual, sinó que poden reflectir les seves emocions internes.
Un altre indici important són les pors i preocupacions desproporcionades. Això inclou temors excessius a separar-se dels pares, a situacions socials o fins i tot a activitats quotidianes. De vegades, l’ansietat també es manifesta a través de regressions en habilitats que ja havien estat assolides, com mullar el llit, parlar amb veu infantil o cercar consol en hàbits previs, com succionar el dit.
A més, no és estrany que els infants expressin la seva ansietat a través de símptomes físics. Dolors d’estómac, mals de cap recurrents o nàusees sense una causa mèdica clara poden ser manifestacions d’un malestar emocional. Els infants, en no tenir sempre les paraules per expressar les seves preocupacions, sovint utilitzen el cos com un canal de comunicació.
Finalment, la recerca constant de proximitat amb els pares o cuidadors és un senyal que no s’ha de passar per alt. Si un infant necessita repetidament assegurar-se que “tot anirà bé” o busca estar físicament a prop d’un adult, podria estar cercant la seguretat que li manca davant dels seus temors interns.
Si sospites que el teu fill o filla està enfrontant ansietat, és fonamental actuar amb sensibilitat. El primer pas és generar un espai segur perquè pugui expressar el que sent. Fes preguntes obertes i escolta amb atenció, evitant minimitzar les seves preocupacions. Per a ells, el que estan vivint és tan real com qualsevol situació desafiant per a un adult.
Establir rutines clares i predictibles també pot ser molt beneficiós. Les estructures diàries proporcionen una sensació de control i seguretat que ajuda els infants a gestionar millor la incertesa i els canvis.
Tanmateix, si els senyals d’ansietat persisteixen o interfereixen significativament en el seu benestar, buscar suport professional pot ser essencial. Els psicòlegs infantils compten amb eines específiques per ajudar tant els infants com les famílies a comprendre i gestionar l’ansietat de manera efectiva.
L’autoestima és un pilar crucial en el desenvolupament de qualsevol infant. Una autoestima saludable no només els ajuda a sentir-se valuosos, sinó que també els proporciona la confiança necessària per afrontar reptes, aprendre dels errors i construir relacions positives.
Per enfortir l’autoestima d’un infant, és important valorar no només els seus èxits, sinó també l’esforç que posa en cada tasca. Aquest enfocament els ensenya que el procés és tan important com el resultat, i que cada pas, fins i tot els errors, és una oportunitat per aprendre.
Permetre’ls prendre petites decisions diàries també és clau. Escollir la seva roba, decidir a quin joc jugar o participar en eleccions senzilles els ajuda a desenvolupar un sentit d’autonomia i confiança en el seu propi criteri. Això reforça la idea que les seves opinions importen i que són capaços de prendre decisions per ells mateixos.
Escoltar activament el que volen dir és una altra manera poderosa d’enfortir la seva autoestima. Quan els dediquem temps i atenció per expressar els seus pensaments i emocions, els transmetem el missatge que els seus sentiments són vàlids i que tenen un lloc important a les nostres vides.
Un aspecte fonamental és ensenyar-los a veure els errors com a part natural de l’aprenentatge. Quan un infant s’equivoca, en lloc d’enfocar-nos en el negatiu, podem animar-lo a reflexionar sobre el que pot millorar. Aquest enfocament fomenta una mentalitat de creixement, ajudant-los a desenvolupar resiliència i a afrontar els reptes amb una actitud positiva.
Finalment, l’exemple que donem com a adults té un impacte profund en l’autoestima dels infants. Si mostrem respecte cap a nosaltres mateixos i ens tractem amb estima, ells aprendran a fer el mateix amb ells mateixos. L’amor propi s’aprèn observant, i les nostres accions quotidianes són una lliçó constant per a ells.
Reconèixer i abordar l’ansietat en els infants, així com fomentar una autoestima saludable, són passos essencials per ajudar-los a créixer amb confiança i equilibri. Aquestes accions no només els beneficien en el present, sinó que també els proporcionen eines valuoses per afrontar els reptes de la vida adulta. Amb paciència, escolta i petites accions diàries, podem marcar una diferència significativa en el seu desenvolupament emocional. Els infants necessiten saber que tenen un entorn segur on són valorats i recolzats, fins i tot en els moments més difícils.
Commenti