top of page

Her: una reflexió sobre la validació i la solitud

Writer's picture: Aida FàbregaAida Fàbrega

A la pel·lícula Her, en Theodore, un home solitari, desenvolupa una relació emocional amb la Samantha, una intel·ligència artificial. Tot i que sembli una història futurista, ens convida a reflexionar sobre temes profundament humans: la necessitat de connexió emocional i validació, i com sovint busquem això en llocs o persones equivocades.


Vivim en un món hiperconnectat, on la tecnologia ens manté constantment en comunicació. Tanmateix, aquesta mateixa connectivitat pot fer-nos sentir més desconnectats que mai. En Theodore, després del fracàs del seu matrimoni i enfrontant-se a una profunda solitud, troba consol en la Samantha. Aquesta màquina, dissenyada per atendre’l i entendre’l, es converteix en la seva font de validació emocional. Però, què ens diu això sobre la nostra pròpia naturalesa?


La història del Theodore reflecteix el desig universal de ser acceptats i estimats. Igual que ell, moltes vegades ens aferrem a connexions que, encara que reconfortants en aparença, no poden oferir la profunditat que realment necessitem. Aquesta cerca de validació, especialment en llocs equivocats, pot conduir-nos a relacions superficials o insatisfactòries, perpetuant un cicle de solitud i desil·lusió.


Her ens convida a qüestionar on i com busquem el reconeixement. En Theodore, incapaç d’afrontar el dolor de la seva pèrdua i de reconèixer les seves pròpies necessitats emocionals, recorre a la tecnologia com un reflex de l’afecte i la comprensió que desitja. Tanmateix, aquesta connexió, encara que intensa, no és genuïna ni sostenible.


A la vida real, també podem caure en patrons similars. Ens aferrem a relacions que no ens nodreixen emocionalment o busquem validació en persones que no poden donar-nos-la. Aquest comportament, encara que comú, ens allunya del que realment necessitem: relacions autèntiques basades en l’acceptació mútua i la vulnerabilitat compartida.


El que Her ens ensenya és que la validació que tant desitgem no es troba en relacions superficials o en la tecnologia. La clau està a envoltar-nos de persones que ens acceptin tal com som i, sobretot, a aprendre a acceptar-nos a nosaltres mateixos. Quan desenvolupem la capacitat de valorar-nos des de dins, trobem la força per construir connexions més saludables i significatives.


Aquesta pel·lícula no és només una història d’amor inusual, sinó una reflexió profunda sobre com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres. En Theodore ens mostra que la solució a la solitud no és buscar fora el que ens falta, sinó treballar per connectar amb nosaltres mateixos i trobar validació en relacions que realment ens enriqueixin.


Al final, Her ens deixa amb una pregunta poderosa: Estem buscant la connexió al lloc correcte?

Comments


bottom of page