top of page

Joker: una mirada profunda al dolor, el rebuig i la salut mental

Writer's picture: Aida FàbregaAida Fàbrega

La pel·lícula Joker (2019) ens presenta l’Arthur Fleck, un home la vida del qual està marcada pel dolor, el rebuig, la violència i la solitud. Lluny de ser un personatge dolent per naturalesa, l’Arthur és el producte d’un entorn que l’ignora i d’un sistema que no li proporciona el suport emocional ni psicològic que necessita. La seva història és un poderós recordatori de com les nostres experiències i l’entorn poden influir en la nostra salut mental.


L’Arthur és una víctima del rebuig constant. El seu somriure característic, provocat per un trastorn neurològic, es converteix en una màscara per amagar el buit i el patiment que arrossega per dins. Aquest detall reflecteix com, sovint, molts de nosaltres ocultem el nostre dolor per intentar encaixar o ser acceptats en una societat que no sempre està preparada per afrontar-lo.


El rebuig, la indiferència i la violència que l’Arthur pateix alimenten una espiral destructiva. Creences negatives com "No sóc suficient", "No mereixo amor" o "No tinc valor" comencen a guanyar força, distorsionant la seva percepció d’ell mateix i del seu entorn. Aquest procés és una representació precisa de com les experiències doloroses poden fer-nos perdre de vista la nostra veritable essència, enfonsant-nos en l’autocrítica i la desesperació.


A Joker, veiem com el patiment no tractat pot transformar-se en quelcom destructiu. La falta d’empatia i suport a la vida de l’Arthur el condueix a un punt de no retorn, on el seu dolor es converteix en la seva única realitat. Aquest viatge ens recorda com és d’important abordar les nostres emocions, parlar del que sentim i no ignorar els senyals d’alarma, tant en nosaltres com en els qui ens envolten.


El missatge de Joker transcendeix la història del seu protagonista. És una tragèdia sobre què passa quan l’empatia es perd, quan deixem d’escoltar i comprendre aquells que ho necessiten. En un món on la salut mental encara és un tema estigmatitzat, aquesta pel·lícula ens convida a reflexionar sobre la nostra responsabilitat col·lectiva de donar suport, escoltar i oferir comprensió als altres.


Tot i que les creences negatives que formem a partir del dolor poden semblar insuperables, és fonamental recordar que no ens defineixen. Qüestionar-les i substituir-les per una visió més compassiva cap a nosaltres mateixos és el primer pas cap a la sanació.


Si alguna vegada t’has sentit atrapat per pensaments com els de l’Arthur, recorda que no estàs sol. Cercar ajuda professional, envoltar-te de persones que et donin suport i treballar en la teva autoestima són passos essencials per superar aquests moments foscos. La salut mental és tan important com la física i mereix la nostra atenció i cura.


Com a societat, tenim l’oportunitat de marcar la diferència. Amb empatia i suport, podem crear un entorn on tothom se senti vist, escoltat i valorat. La història de l’Arthur Fleck, encara que fictícia, és una crida a l’acció perquè mai oblidem que cada persona mereix comprensió i ajuda, fins i tot en els seus moments més difícils.

Comments


bottom of page