L’adolescència és un remolí d’emocions, canvis i descobriments. Durant aquesta etapa, és habitual que els joves s’enfrontin a situacions que els generin preocupació o inseguretat. Tanmateix, quan l’ansietat s’instal·la de manera persistent, pot convertir-se en un obstacle per al seu benestar emocional i físic.
Com saber si un adolescent està lidiant amb ansietat? Avui t’expliquem quins senyals observar i com pots ajudar-los a gestionar-la.
Imagina que el teu fill o filla comença a tenir problemes amb el son. Potser notes que passa les nits en blanc, donant voltes al llit, o que, pel contrari, dorm molt més del que és habitual. Aquests canvis poden ser un indici que alguna cosa no va bé. Quan la ment està plena de preocupacions, descansar es converteix en una tasca complicada. I, de vegades, dormir en excés és una manera d’evitar enfrontar-se a allò que els fa sentir insegurs.
També pot ser que observis un canvi en el seu humor. Aquell somriure habitual o la seva manera relaxada de ser sembla haver desaparegut, reemplaçada per irritabilitat, enuigs sense motiu aparent o moments de tristesa profunda. És possible que reaccioni de manera desproporcionada a situacions petites. Darrere d’aquesta màscara d’enuig o frustració, pot estar amagada una por constant o una preocupació que no sap com expressar.
En el dia a dia, potser sembla que està "en un altre món". De sobte, se li obliden coses amb freqüència, es distreu a classe o deixa de gaudir d’activitats que abans li entusiasmaven. Això passa perquè la ment ansiosa està centrada en els "i si passa això...", deixant poc espai per a la concentració o el gaudi.
L’ansietat també pot manifestar-se en les seves relacions. Potser s’aïlla a la seva habitació més del que és habitual, evita quedar amb amics o rebutja els moments en família. Aquest aïllament pot ser la seva manera de protegir-se: temen ser jutjats, no sentir-se a l’altura o simplement no tenen l’energia per interactuar amb els altres.
I, encara que et pugui sorprendre, l’ansietat no només viu en la ment. Els adolescents que la pateixen sovint es queixen de mals de cap, molèsties a l’estómac o tensió muscular. Aquests símptomes físics no són imaginaris: són el reflex d’un cos que està en alerta constant, esgotat per l’estrès.
Però, què podem fer quan detectem aquests senyals? El primer pas és reconèixer que l’ansietat no és "una etapa" o alguna cosa que s’hagi de passar per alt. És important abordar-la des de la comprensió i la cura, i, sobretot, oferir eines que ajudin l’adolescent a gestionar-la.
Una de les millors maneres de començar és ensenyant-los tècniques de respiració i relaxació. Per exemple, la tècnica 4-7-8 (inhalar durant 4 segons, retenir l’aire per 7 i exhalar en 8) pot ser útil per calmar la ment i reduir l’estrès en moments d’ansietat intensa.
També és fonamental establir rutines saludables que els aportin estabilitat. L’exercici físic, una alimentació equilibrada i un horari regular per dormir poden marcar una gran diferència en el seu estat d’ànim. L’activitat física, especialment, no només millora la seva salut física, sinó que allibera endorfines, les famoses "hormones de la felicitat".
A més, activitats creatives com l’art, la música o l’esport poden ajudar-los a canalitzar les seves emocions. A través d’aquestes expressions, troben una sortida positiva per a les seves preocupacions, alhora que desenvolupen un sentit d’assoliment i propòsit.
Per últim, però no menys important, la comunicació oberta és clau. Com a pares, amics o educadors, crear un espai segur on puguin parlar del que senten sense por al judici és essencial. Quan un adolescent sent que és escoltat i comprès, la càrrega emocional s’alleugereix i el camí cap a la solució es torna més clar.
I tot i que tots aquests passos poden marcar una gran diferència, hi ha ocasions en què l’ansietat requereix un suport més especialitzat. La teràpia psicològica és un recurs increïble en aquests casos. Durant les sessions, els adolescents troben un lloc segur on expressar els seus pensaments i emocions, mentre adquireixen eines pràctiques per gestionar les seves pors i enfortir la seva autoestima.
La teràpia no és només un espai per parlar; és un procés d’aprenentatge i creixement. Els adolescents aprenen a conèixer-se millor, a valorar-se i a construir relacions més profundes amb els qui els envolten. En una etapa tan complexa com l’adolescència, tenir algú que els guiï pot marcar una transformació en les seves vides.
Recordem sempre que demanar ajuda no és un signe de debilitat, sinó de valentia. L’ansietat és més comuna del que pensem, però amb el suport adequat, és possible superar-la i ajudar els adolescents a viure d’una manera més plena i feliç.
Cuidem junts el seu benestar.
Comentários